Sí, en realitat és curiós com un joc d’estratègia aconsegueix posar-me content. Perquè fer bé les coses tenia premi, no era mode sim city que buscava, d’una manera o altre, destruir el que havies fet. Sí, no era fàcil arribar a aquest punt, però un cop allà podies sentar-te i veure com la illa anava vent en popa en la petita utopia socialista.
Els més nous no han aconseguit mai això, encara que tinguin més elements de mofa bananera o realistes en la gestió de de una illa tropical.