Configurar Azure Communications SMTP a Keycloak

Des que Keycloak 26.2 permet l’autenticació XAuth2.0 és permet enviar e-mails des relays del cloud.

Configurar aplicació a l’Entra ID

Primer de tot ens hem de copiar el TenantId del domini d’EntraID:

Aneu al vostre gestor de domini d’Entra ID i afegiu una aplicació:

Afegiu un nou registre:

Un cop creada accediu a la mateixa, primer copieu el identificador d’aplicació i posteriorment aneu a l’apartat certificats i secrets, creeu-ne un de nou i deseeu en un lloc segur el secretId:

Configurar Azure Email Communication Service

Després de crear el recurs cal provisionar un domini:

Si s’afegeix un custom tingueu en compte caldrà verificar-lo que cal accedir al panell de DNS del domini per afegir registres CNAME com SPF, DKIM i DKIM2.

Configurar Azure Communication Service

Anirem a Correu Electrònic i dominis per afegir la configuració feta

Un cop configurat en ens apareixerà el domini:

En pic teniu configurat el domini ja podeu anar a crear el usuari de SMTP:

Al afegir-lo podeu afegir el username tant com mail com customtext. És indiferent:

Configurar e-mail a Keycloak

Accedim al realm que volem afegir missatgeria per correu electrònic i aneu als settings de realm:

Anem a la pestanya de Email

A “Connection & Authentication” considerem els següents valors:

  • Host: smtp.azurecomm.net
  • Port: 587
  • Encirptació:
    • Enable SSL: FALSE
    • Enable StartTLS: FALSE
  • Authentication: TRUE
  • Username: mail o customtext que haguem posat a configuració de SMTP
  • Authentication Type: Token
  • Auth Token URL: https://login.microsoftonline.com/[TenantId de EntraID]/oauth2/v2.0/token
  • Auth Token Scope: https://communication.azure.com/.default
  • Auth Token ClientId: el id de client d’aplicació de Entra ID que hem creat al primer pas
  • Auth Token Client Secret: el client secret que hem creat al primer pas al crear l’aplicació al EntraID.
  • Timeouts: sense tocar

Guardeu i executeu prova. Si tot és correcte, veureu notificació i en uns segons rebreu email:

Fonts:

https://github.com/keycloak/keycloak/issues/17432

https://www.keycloak.org/2025/05/send-mails-xoauth-26-2

https://learn.microsoft.com/es-es/azure/communication-services/quickstarts/email/send-email-smtp/send-email-smtp-oauth

https://github.com/keycloak/keycloak/issues/39610

https://inero-software.com/secure-email-delivery-in-keycloak-26-2-using-xoauth2

MQTT, websockets i certificats

Les compilacions descarregables de Mosquito corresponents a:

  • 2.0.20
  • 2.0.19

No tenen ni ben compilat els websockets (fatal) ni te els websockets sobre http/2 (greu). La següent més recent és la 2.0.18a (maig del 2024) i no té el primer. Per al segon no hi ha un altre remei que desactivar el HTTP2 al firefox al about:config desactivar-lo posant a fals el valor de network.http.http2.websockets (o network.http.spdy.websockets).

Posteriorment per a poder fer el SSL a WebSockets amb un certificat autosignat caldrà generar la entitat certificadora i el certificat adhoc:

openssl genrsa -des3 -out ca.key 2048
openssl req -new -x509 -days 1826 -key ca.key -out ca.crt
openssl genrsa -out server.key 2048
openssl req -new -out server.csr -key server.key
openssl x509 -req -in server.csr -CA ca.crt -CAkey ca.key -CAcreateserial -out server.crt -days 360

Per part de la configuració del mosquitto caldrà establir aquests valors al conf, els certificats estarien al mateix directori però el correcte seria posar-los en un altre:

listener 9002
protocol websockets
cafile ca.crt
certfile server.crt
keyfile server.key
tls_version tlsv1

socket_domain ipv4
#require_certificate false
allow_anonymous true

Memòria compartida entre processos

Problema:

  • Es requereix afegir una interconnexió amb una aplicació que els seus mètodes públics estan en un format antic, en aquest cas, ActiveX.
  • Aquests controls són exclusivament en 32-bits.
  • La aplicació que els ha de consumir és multi-plataforma i no pot ser condicionada per connectar-se amb aquesta aplicació, el qual és accessòria.

Possibles solucions d’arquitectura:

  • Crear diferents compilacions (no desitjable, complica el codi i obliga a publicar-ne diferents versions)
  • Crear una aplicació en servei del sistema operatiu (malauradament en aquest cas queda descartat ja que el control de ActiveX ens obliga a tenir accés al System.Windows.Forms)
  • Crear una aplicació instanciada des la aplicació principal

Al final he triat la última solució a la qual ens trobem doncs que la intercomunicació entre els processos la podem fer amb diferents mètodes12:

  • Utilitzar un fitxer d’entrada i un altre de sortida entre les aplicacions: potser un mètode eficaç i ràpid, fàcil de transmetre a través de parametrització i lectura de sortida estàndard.
  • Pipes/Canonades(anònims i anomenats)34: ens obligaria a establir un protocol degut a les poques dimensions dels missatges capaços de ser retransmesos per canonades/pipes.
  • Sockets (a través de WCF o Remoting5): complica el codi i ens obliga a establir protocol de funcionament.
  • Per la consola: és el mètode més a pic i pala però el que podem garantir una prova de concepte. El problema és que a major quantitat de dades més lent es torna, mètode lent ja de per si.
  • Memòria compartida67: aquesta es pot fer a través de fitxers mapejats en memòria, el qual també ens facilita la interconnexió i a més a més amb mutex podem establir un nivell de seguretat bastant alta de orde de processament.

La transmissió de dades es pot fer per classes (després fer marshalling) o per serialització (tant JSON com XML). He triat JSON perquè és la que menys ocuparà i en part, perquè si es fan registres d’entrada i sortida ja disposem d’eines per llegir-los i analitzar-los.

Un punt clau són els mutex. Encara que l’ordre de execució dels processos és seqüencial, això ens donarà possibilitat de que evitar que es llegeixin posicions abans de que s’hagin acabat de escriure.

Tant els fitxers com els pipes serà essencial què siguin creats per la aplicació principal: això ens donarà l’avantatge de controlar quan la memòria ha de ser creada i netejada.

La crida a la aplicació que contindrà els accessos a ActiveX es fa mitjançant System.Diagnostics8 aquesta API ens permet a través de StartInfo de aportar paràmetres a la aplicació (propietat arguments), com redirigir el input i output estàndard (propietat StandardOutput.ReadToEnd() per a obtenir el string de sortida).

Codi:

  1. https://stackoverflow.com/a/65731962/2219577 ↩︎
  2. https://stackoverflow.com/a/14140726/2219577 ↩︎
  3. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/standard/io/pipe-operations ↩︎
  4. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/api/system.io.pipes.anonymouspipeserverstream ↩︎
  5. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/api/system.runtime.remoting.channels.ipc.ipcchannel ↩︎
  6. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/standard/io/memory-mapped-files ↩︎
  7. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/api/system.io.memorymappedfiles.memorymappedfile.createnew ↩︎
  8. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/api/system.diagnostics.process ↩︎

Refresh token in a NSwag C# Client

I use NSwag also to generate the API Clients in VS (using the VS extension REST API Code Generator for VS).

My approach was to override SendAsync using DelegatingHandler. In this handle is possible to catch the response of SendAsync and then manage to refresh the token. I found a kind of implementation in the docs, but in this answer you can find the source of my approach to implement the handle:

I used a global/static variable to store the refresh tokens and other authentication data required.

In my case I had no chance to use dependency injection (DI) as the answer I linked before. Then, before using the service, I create a HttpClient and I assign the CustomDelegatingHandler to this HttpClient.

Primers passos de NET6, C# i Linux

Crides a llibreries

Les crides fins ara es feien des PInvoke a la llibreria de ghostscript de windows. Amb linux no farà falta en si descarregar-afegir la llibreria. També el PInvoke amb linux hi ha unes particularitats 1.

Directoris

Els directoris també canvien. Per a tenir una generació de noms de directoris neta sense directoris a mà, hem de revisar les carpetes especials que fem ús a la API de Path de NET2

Llibreries d’imatges

El fet de no comptar amb System.Drawing dificulta molts dels procesaments de imatge dels que es feia us d’aquesta llibreria de sistema. Cal utilitzar alternatives com Imagesharp o Skiasharp3

Dependències terceres

L’entorn és amb docker/debian per a poder fer el PInvoke a Ghostscript correctament cal instal·lar totes les llibreries següents des el dockerfile:

RUN apt update -y && apt install -y -qq ghostscript && apt install -y -qq libgs9 && apt install -y -qq libgs9-common && apt install -y -qq libgs-dev

  1. https://developers.redhat.com/blog/2016/09/14/pinvoke-in-net-core-rhel ↩︎
  2. https://developers.redhat.com/blog/2018/11/07/dotnet-special-folder-api-linux ↩︎
  3. https://devblogs.microsoft.com/dotnet/net-core-image-processing/ ↩︎

Entity Framework Core i transaccions

Punts claus que cal tenir en compte abans de començar amb las transaccions amb EFCore

Hi ha alguna política activa de reintents (EnableRetryOnFailure):

  • En transaccions estaràs obligat a llançar-les com estratègies d’execució 1
  • Aquestes estratègies estan lligades a la base de dades i al seu proveïdor 2

Tinc MARS (Mutiple Active Results Sets) actius:

  • En transaccions no podràs fer servir punts de retorn (CreateSavePoint, Rollback to SavePoint) 3
  • Per això caldrà reduir els blocs que es fan canvis i evitar les indeterminacions que es poden vaure al fer SaveChanges sobre punts de retorn

  1. https://learn.microsoft.com/en-us/ef/core/miscellaneous/connection-resiliency#execution-strategies-and-transactions ↩︎
  2. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/api/microsoft.entityframeworkcore.executionstrategyextensions.execute?view=efcore-7.0#microsoft-entityframeworkcore-executionstrategyextensions-execute(microsoft-entityframeworkcore-storage-iexecutionstrategy-system-action) ↩︎
  3. https://learn.microsoft.com/en-us/dotnet/api/microsoft.entityframeworkcore.executionstrategyextensions.execute?view=efcore-7.0#microsoft-entityframeworkcore-executionstrategyextensions-execute(microsoft-entityframeworkcore-storage-iexecutionstrategy-system-action) ↩︎

C# i async

Poques ganes:

bool method(){
   var result = classasync.method().Result;
   return result;
}

Venga va, una oportunitat:

async bool method(){
   var result = await classasync.method();
   return result;
}

Però es que no vull fer-lo asíncron:

bool method(){
   var resultTask = Task.Run(async () => await classasync.method());
   resultTask.Wait();
   return resultTask.Result;
}

Va, donem-li una oportunitat a l’asíncron:

async bool method(){
   var resultTask = Task.Run(async () => await classasync.method());
   resultTask.WaitAsync();
   return resultTask.Result;
}

Ajuda: https://ianvink.wordpress.com/2021/12/12/c-running-an-async-await-task-inside-a-non-async-method-code-block/

Sharepoint i Net 4.5

La API de sharepoint ha canviat i això requereix utilitzar oauth. Podem fer-ho amb el exemple que propociona al tutorial al docs:

https://learn.microsoft.com/en-us/sharepoint/dev/sp-add-ins/using-csom-for-dotnet-standard

  1. Ves al Portal de Azure AD: https://aad.portal.azure.com
  2. Selecciona Azure Active Directory i registres d’aplicacions a l’esquerra
  3. Selecciona New registration
  4. Introdueix un nom per a la aplicació i selecciona Register
  5. Aneu a Permisos de l’API per concedir permisos a la aplicació, seleccioneu “Add a permission”, tria SharePoint, Delegated permissions i selecciona AllSites.Manage
  6. Selecciona Concedir consentiment de l’administrador per consentir els permisos sol·licitats per l’aplicació
  7. Seleccioneu Authentication a l’esquerra
  8. Canvia “Allow public client flows” a Sí
  9. Selecciona Overview i guarda Application ID

Nota: si no seguíssim pas per pas les instruccions de configurar una aplicació a Azure ens podem trobar els següents errors:

A més a més poden sorgir altres errors:

  • El usuari no és vàlid, o no te renovada la contrasenya, o està inactiu: aquestes gestions no seràn possibles ja que no tenim previst fer prompt de la pàgina de AD per fer canvi de contrasenya, etc.

Després cal personalitzar la classe AuthenticationManager que donen al exemple ja que està pensada per a Net Core o superiors, però no NET Framework cal fer un seguit d’adaptacions. Aquí fetes, res del altre món:

Clickonce amb Net6

Funcions de System.Deployment.Application

Aquestes ja no estan disponibles amb NET6 [i als docs se fa referència] però afortunadament es poden simular via lectura de les variables d’entorn [informació en aquesta request a github] , dels fitxers de clickonce i dels directoris propis del desplegament.

Fent servir part del codi d’exemple amb de desplegament de una aplicació NET6 WPF com aquest luncher he fet una llibreria tipificant les constants del desplegament que més fem servir així com simular el update silenciós de clickonce que en realitat no és un altre cosa que instal·lar per enrere i apagar la aplicació un cop està instal·lada la nova versió (el restart de NET Framework ara no funcionarà):

https://github.com/Ruekov/ClickOnceNET6

MSBuild

La preferència de les aplicacions amb NET6 és preferible utilitzar la comanda dotnet msbuild el problema més important en aquest cas és que clickonce es fonamenta bàsicament en NET Framework 3.5 així que haurem d’utilitzar MSBuild.

Com passava ja amb MSBuild i clickonce, els perfils o les ordes de publicació es comporten diferent amb Visual Studio que executades des MSBuild. A més a més, tenim el handicap de que les eines de msbuildtasks de loresoft no acaben de funcionar bé.

Per aquesta raó utilitzant els perfils de publicació (Propierties/PublicationProfiles/ClickOnceProfile.pubxml) amb paràmetres postcompilació afegirem la tasca què:

  • Separi els fitxers de desplegament (setup.exe, xxxxx.application, launcher.exe i carpeta ApplicationFiles)
  • Copi un template del index.html per personalitzar-lo (de nou MSBuild no és capaç de fer-lo posant-hi el WebPageFileName a true)
  • Faci un ZIP amb els continguts del deplegament
	<Target Name="ZipPublishOutput" AfterTargets="ZipDeployment">
		<ItemGroup>
			<LauncherFile Include="$(PublishDir)\Launcher.exe"/>
			<ApplicationFile Include="$(PublishDir)\$(MSBuildProjectName).application"/>
			<SetupFile Include="$(PublishDir)\setup.exe"/>
			<ApplicationFiles Include="$(PublishDir)\Application Files\**\*.*"/>
		</ItemGroup>
		<Copy SourceFiles="$(ProjectDir)\index.html" DestinationFiles="$(PublishDir)\..\..\index.html"/>
		<WriteLinesToFile File="$(PublishDir)\..\..\index.html" Lines="$([System.Text.RegularExpressions.Regex]::Replace($([System.IO.File]::ReadAllText('$(PublishDir)\..\..\index.html')), ''{AppVersion}'', ''$(AssemblyVersion)''))" Overwrite="true" Encoding="Unicode" />
		<WriteLinesToFile File="$(PublishDir)\..\..\index.html" Lines="$([System.Text.RegularExpressions.Regex]::Replace($([System.IO.File]::ReadAllText('$(PublishDir)\..\..\index.html')), ''{AppName}'', ''$(MSBuildProjectName)''))" Overwrite="true" Encoding="Unicode" />
		<Copy
			SourceFiles="@(LauncherFile)"
			DestinationFolder="$(PublishDir)\..\..\"
        />
		<Copy
            SourceFiles="@(SetupFile)"
            DestinationFolder="$(PublishDir)\..\..\"
        />
		<Copy
			SourceFiles="@(ApplicationFile)"
			DestinationFolder="$(PublishDir)\..\..\"
        />
		<Copy
            SourceFiles="@(ApplicationFiles)"
            DestinationFolder="$(PublishDir)\..\..\Application Files\%(RecursiveDir)"
        />
		<RemoveDir Directories="$(OutputPath)" />
		<ZipDirectory SourceDirectory="$(PublishDir)\..\..\" DestinationFile="$(PublishDir)\..\..\..\PRO_$(MSBuildProjectName)_$(AssemblyVersion).zip" Overwrite="true" />
	</Target>

Aquest Target haurà de estar especificat al csproj del projecte:

	<Target Name="ZipDeployment">
	</Target>

Al mateix csproj podrem afegir una tasca per mantenir actualitzat als prefils de publicació el número de versió:

<Target Name="updateVersionCLickOnce">
    <PropertyGroup>
        <FilePath>.\Properties\PublishProfiles\ClickOnceProfile.pubxml</FilePathPRO>
    </PropertyGroup>
    <WriteLinesToFile File="$(FilePath)" Lines="$([System.Text.RegularExpressions.Regex]::Replace($([System.IO.File]::ReadAllText('$(FilePath)')), '&gt;\d+\.\d+\.\d+\.\d+&lt;', ''&gt;$(AssemblyVersion)&lt;''))" Overwrite="true" Encoding="Unicode" /> 
</Target>

Al ser una tasca que hauria de ser executada abans de començar la compilació de la publicació haurem de especificar-la al inici del XML del csproj:

<Project Sdk="Microsoft.NET.Sdk" InitialTargets="updateVersionCLickOnce">

Ara ja podem executar el msbuild generant la sortida correcta i esperada:

msbuild /t:Publish,ZipDeployment /p:DeployOnBuild=true /p:PublishProfile=ClickOnceProfile.xml /restore

Recursos

MQTT (I): Posar en marxa un servidor MQTT

Davant de varietat de servidors de MQTT triem per a l’exemple el Mosquitto.

1.- Baixar Mosquitto https://mosquitto.org/download

2.- Anar a la carpeta d’instal·lació i buscar mosquitto.conf. En cas que no existeixi, crear-lo:

3.- Posar la següent configuració: 

listener 1883
protocol mqtt
listener 9001
protocol websockets
## Authentication ##
allow_anonymous true
# password_file /mosquitto/conf/mosquitto.conf

4. Provar que funciona correctament arrancant-lo des CMD 

.\mosquitto.exe -c .\mosquitto.conf -v

Per a comprovar la connexió i el estat del servidor de MQTT podem fer servir un client bàsic de MQTT fet amb HTML. Com per configuració hem activat els websockets no ens farà falta res més que executar aquesta pàgina des el navegador (les llibreries Javascript és consulten a un CDN):


<!DOCTYPE html>
<html lang="en" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
<head>
    <meta charset="utf-8" />
    <title>mqtt</title>
    <script src="https://unpkg.com/mqtt@4.0.1/dist/mqtt.min.js"></script>
    <script>
        // An mqtt variable will be initialized globally
        console.log(mqtt)
    </script>
</head>
<body>

    <script>
        const options = {
            // Clean session
            clean: true,
            connectTimeout: 4000,
        }

        const publishMessage = (event) => {
            event.preventDefault();
            let addr = document.getElementById('addrText').value;
            let topic = document.getElementById('topicText').value;
            let msg = document.getElementById('messageText').value;

            const client = mqtt.connect(addr, options);

            client.publish(topic, msg, { qos: 0, retain: false }, function (error) {
                if (error) {
                    console.log(error);
                } else {
                    console.log('Published');
                }
            })

        }

        const subscribeMessages = (event) => {
            event.preventDefault();

            let addr = document.getElementById('addrTextSub').value;
            let topic = document.getElementById('topicTextSub').value;

            const clientSub = mqtt.connect(addr, options);

            clientSub.on('connect', function () {
                console.log('Connected')
                clientSub.subscribe(topic, function (err) {
                    if (err) {
                        console.log(error);
                    } else {
                        console.log('Subscribed');
                    }
                })
            });

            clientSub.on('message', function (topic, message) {
                // message is Buffer
                console.log();
                var table = document.getElementById("messagesReceived");
                var row = table.insertRow();
                var cell1 = row.insertCell(0);
                var cell2 = row.insertCell(1);
                cell1.innerHTML = new Date().toLocaleString();
                cell2.innerHTML = message.toString();
            });


        }

    </script>

    <form onsubmit="return publishMessage(event)">
        <fieldset>
            <legend>Send message</legend>
            <label for="addrText">Address:</label>
            <input type="text" id="addrText" name="addrText"><br><br>
            <label for="topicText">Topic:</label>
            <input type="text" id="topicText" name="topicText"><br><br>
            <label for="messageText">Message:</label>
            <input type="text" id="messageText" name="messageText"><br><br>
            <input type="submit" value="Submit">
        </fieldset>
    </form>
    <br><br>
    <form onsubmit="return subscribeMessages(event)">
        <fieldset>
            <legend>Subscribe</legend>
            <label for="addrTextSub">Address:</label>
            <input type="text" id="addrTextSub" name="addrTextSub"><br><br>
            <label for="topicTextSub">Topic:</label>
            <input type="text" id="topicTextSub" name="topicTextSub"><br><br>
            <input type="submit" value="Subscribe">
        </fieldset>
    </form>
    <br><br>
    <table id="messagesReceived">
        <tr>
            <th>
                Timestamp
            </th>
            <th>
                Message
            </th>
        </tr>
    </table>
</body>
</html>

Amb el codi anterior i els paràmetres de connexió que al ser per web sockets haurem de especificar protocol (wb) i port a l’adreça tal així: wb://localhost:9001. El resultat de enviar un missatge a la subscripció que triem hauria de ser aquesta:

5.- Feta la prova amb la configuració parem el terminal, farem que sigui un servei i així no necessitem tenir una sessió activa. Per a fer-lo cal executar el mosquito.exe install. En el cas que ja estigui instal·lat és recomanable desinstal·lar-lo executant mosquito.exe uninstall . Per a revisar el estat del servei ho podem fer des Control+Alt+Spr, pestanya Serveis i veure tots els serveis buscant el servei Mosquitto Broker:

Si el servei no funcionés reviseu que a les variables de entorn el MOSQUITTO_DIR és el de instal·lació.

Amb això ja podem iniciar les proves de MQTT amb aquest i altres entorns, recordant que els següents passos amb el servidor haurien de ser dotar-lo de seguretat (autenticació i encriptació del canal).